Hem marxat uns dies a Berlín, per desconnectar de tot encara una mica més. Jo (la Queralt) em quedaré aquí fins a finals d'agost fent un curs d'alemany (i anant de festa, és clar!) i el Bernat d'aquí poc tornarà a ser per Manresa i rodalies. Intentarem mantenir el blog al dia però no prometem res...
Us deixem amb un poema de Rainer Kunze, Die Mauer:
Als wir sie schleiften, ahnten wir nicht,
wie hoch sie ist
in uns
Wir hatten uns gewöhnt
an ihren horizont
Und an die windstille
In ihrem schatten warfen
alle keinen schatten
Nun stehen wir entblößt
jeder entschuldigung
3 comentaris:
m'encanta aquest poema tia! és tan profund i tan clar, a l'hora!i en versió original encara és més potent!
nena!no dic que ens poses a l'Estellés, però xata tradueix!!
jaben sí fragens?
BON VIATGE i molts besets per a les pinches leopardes!
com que ara no veureu la platja en uns dies, us deixe un ñink per a fer-vos enveja
:P
http://es.youtube.com/watch?v=4dvxEXOCV7I&feature=related
Molt entenedor el poema...(je, je)
M'ha arribat al cor...
Publica un comentari a l'entrada