Avui ha ocorregut un petit incident que hagués pogut enfonsar-nos el viatge, sort que al final no ha estat res. Resulta que el Bernat s'ha donat un cop al tercer dit del peu esquerre amb la pota d'un sofà. En un primer moment la cosa semblava greu i no parava de dir "me l'he trencat, me l'he trencat segur, he sentit com feia crec!" i de lamentar-se de la seva mala sort, fins i tot s'ha marejat una mica de l'ensurt -només una mica, eh!-.Quan ja ens imaginàvem la nova ruta "Patagònia amb crosses", la radiografia ha mostrat un peuet sa com un pèsol. La metgessa li ha recomanat al Bernat que es prengués un antiinflamatori, després una infermera molt amable li ha embenat el dit i au, cap a casa.
Ara respirem alleujats i esperem que la cosa no empitjori per Berlín (per cert, marxem dijous!).
La sorpresa del dia ha estat obrir el correu i descobrir que la Mari, la nostra amiga artista de la pista i il·lustríssima il·lustradora donde las haya, ens ha fet una capçalera espectacular per al blog... moltes gràcies, preciosa!
(Una coseta, només: la foto no ens fa justícia, en realitat som molt més guapos!)
2 comentaris:
Bern, where fuck are you put your finger,man?
ja estaveu fent el warri un altre cop eh? que féieu el compàs japonés?la pinça birmana?
aii..cuideu-se molt i "per l'amor de déu no me feu patir" (que pa tir el que li pegaren a Kennedy)
Sí,sí!!
Molt més guapos!
Publica un comentari a l'entrada