dimecres, 20 d’agost de 2008

Coral romput (fragment)

He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes,
esperances encara. Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua alegria de viure.
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé.

Vicent Andrés Estellés

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bonic!! Va ser increïble al Lliure!!

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Un bloc molt interessant i amè. Us seguiré més atentament.

Jordi

PD: Us he agregat al meu bloc de Històries Manresanes.

esputafili ha dit...

jelou penya, com va tot?! veig que això dels blogs és una febre que com mé va més s'estén!!! que consti que m'he enterat per casualitat que tenia això del blog!! no se si tenir-ho en compte o no; en fi, que espero que us vagi molt bé això de les ameriks i que ens veiem abans de la vostra partida!!

os saluda un matriota!!

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

Eixe Vicent! què gran és!
Ai txurri deixa't ja els früstrucks i les kleine ausgang i torna cap al pais del fuet que tinc ganetes ja de vore't!
besets mullats i remullats

laferaferotge ha dit...

Va ser molt xulo, Berni, però per poc no podem entrar! Una besada molt grossa. Ens veiem dissabte al terrat.
joana