dimecres, 10 de setembre de 2008

El compte enrere: ara sí



Demà, onze de setembre, faltarà exactament una setmana per marxar... una setmana und es geht los! Després de tant de temps desitjant, planificant i preparant aquest viatge, costa de creure que tinguem el que volíem tan a tocar.
No cal dir que, a mida que s'apropa la data, els nervis augmenten; tot i així, encara mantenim uns nivells de calma suficients per poder anar enllestint temes pendents.
Esperem poder-ho tenir tot a punt per dijous de la setmana entrant...

10 comentaris:

Unknown ha dit...

Bones, sóc el Javi del Campo, i vull dir una cosa. El vostre blog mola! Com que en general estic desconnectat de Manresa i no m'entero de res pregunto: on aneu (tot i que suposo que a Amèrica) i per quant de temps?

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

ja ho van dir els Europe...it's the final countdown! tino ninooooooo tino nino niiiii tino ninooooooo niiiiiii tino nino nino niiiiii tino niiiiiii tino nino nino nino no niiiiiii tinoninoníiiiiiiiiiiii!

Queralt i Bernat ha dit...

Javi! Som el Bernat i la Queralt i volem dir-te una cosa: els teus blogs també molen!
Doncs dijous vinent (aiaiaiai...!) marxem cap a Santiago de Xile, d'allà avall cap a la Patagònia i la Tierra del Fuego, després farem una mica de ruta per Argentina i d'allà seguirem cap a Uruguai, Brasil, Bolívia, Perú, etcetcetc... i nar fent, tu, fins que s'acabin els calerons o fins que ens cansem.
I a vosaltres, com us ha anat per les Amèriques? Heu fet la ruta 66, oi?
Apalinssssss, petons!

David Romero ha dit...

bernattttt!!! que et vaig saludar a l'ultim missatge abans d' aquest...pos això,ke us vagi mooolltttt bee per les amèriques!! que us cuideu molt i una abraçada molt forta! seguim en contacte per aqui.petons.

esputafili ha dit...

ei penya, jo arrib dimarts 16 de setembre vespre i no se si tendrem temps de veure'ns!! vaya putadón!!!

Queralt i Bernat ha dit...

Ai Miquel, que no ens veurem, quina putada! Dilluns baixem per darrera vegada a Barcelona a enllestir quatre coses i després ja ens quedarem a Manresa per acabar de fer maletes i arrencar-nos els cabells de nerviosos que estarem... De totes maneres, si et ve de gust pujar a fer-nos una abraçada, estarem encantats de veure't!

Queralt i Bernat ha dit...

Ei Romero!! Ja tens el rundub a punt? Nosaltres estem preparant el viatge amb moltes ganes i molts nervis. Confiem que continuïs mirant el bloc i sobretot escrivint. Una abraçada ben forta!!

Queralt i Bernat ha dit...

Mari, que m'acabes de trucar tota atacà: caaaaaaalma txitxaaaaaa...!

Anònim ha dit...

Buf, jo estic nerviós només de pensar en com seria anar-me'n, o sigui que vosaltres a hores d'ara...

Anònim ha dit...

Jo moltes vegades em pregunto: i perquè ha de ser la meva germana la que té una intrèpida curiositat per descobrir món?de fet és un viatge que poques persones dirien que no volen fer-lo i menys amb vosaltres. No sé què em passa estic trista, suposo que ploro de tristesa com si ja fossim demà perquè encara no heu marxat i ja us enyoro, però em contradic amb el què escric perquè estic molt orgullosa d'aquest projecte que heu fet els dos i us desitjo molta sort i sobretot: no us deixeu d'estimar!vull que torneu junts i si torneu tres millor que millor jeje! fins aviat xurris!