dijous, 27 de novembre del 2008

De Cuba i altres revolucions

Fa un mes i busques, quan corríem per Valdivia (Xile), vam anar a veure un documental que es deia Cuba, el valor de una utopía en el marc del Festival Internacional de Cinema. Al final de la pel.lícula, hom recordà que l'u de gener del 2009 es celebrarien els 50 anys del triomf de la Revolució a l'illa.
Sortint de l'Aula Magna de la Universitat, en to de broma, se'ns va escapar un "t'imagines anar a Cuba a passar el cap d'any?".
Aquí va quedar la cosa... fins que vam arribar a Bariloche, on vam anar a espetegar al hostel Cóndor Andino, regentat per un personatge que a l'ordinador de recepció hi té una fotografia de l'Hugo, el Fidel i l'Evo com a fons de pantalla. "Ui", vam pensar. I la vam encertar. Entre cervesa i cervesa, ens vam anar coneixent i vam tocar molts temes, entre ells el de l'aniversari de la Revolució. Sense voler-ho o potser sí, volent-ho però sense saber que ho volíem tant, ens vam anar animant.
I resulta que al final ho hem fet, sí senyor: ahir vam reservar els bitllets d'avió i el dia 22 de desembre agafarem un vol a Buenos Aires direcció l'Havana, on celebrarem el Nadal, el Cap d'Any i evidentment el cinquantè aniversari de la Revolució.
Això vol dir, evidentment, que l'itinerari que ens havíem marcat quedarà alterat de forma irreversible, així que en lloc de visitar Perú, Bolívia i el Brasil, després de Cuba anirem cap a Mèxic i Centreamèrica.

Encara tenim la pell de gallina.

Per si no ho havíem dit, només hem comprat el bitllet d'anada.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres quina marxa!
Au!, que vagi bé la Revolussión... amb els cubanitos, corassones... Ay, mi amor!!!
De totes maneres ens heu d'explicar què fareu fins el 22, que encara falten dies...
Seguiu-nos informant

Anònim ha dit...

UNA MARE DEL BAGES

jo també estic molt emocionada i tinc la pell de gallina per l'aventura de Cuba, gairebé no m'ho crec que feu aquest salt i que pogueu ser a l'illa per l'aniversari.
Salut i .... molts i molts petons !!!!!

maria ha dit...

joder, ara sí que flipo!!!!!!!!
buf, doncs si això heu triat, a per la revolució, ya tu sabes.........

petons salerosos

laferaferotge ha dit...

Nins! Molt bé aquest impuls...! He llegit el teu mail, Qüeri... quan tengui una estona llarga aquesta setmana te contestaré amb la calma i te passaré moltes adreces i diversos. Quina enveja!

Besades congelades, que enguany l'hivern ja ha arribat i molt de veres!

Anònim ha dit...

Bienvenidos a la revolución !

Anònim ha dit...

"Cuba es mucho más que un espacio geográfico entre las dos Américas, el concepto Cuba es un ideal, un símbolo de resistencia, de demostración del poder de la dignidad y de la fuerza de las ideas que se establecen como paradigma de posibilidad de un mundo mejor"

Anònim ha dit...

La vida es un carnaval!

Anònim ha dit...

Sarandonga, os voy a invitar, Sarandonga, a un ñame con Bacalao, Sarandonga, en lo alto del puerto, que mañana es domingo, cuchíviri, cuchíviri...

Anònim ha dit...

Ai mi hemmano... vihila a tu muhersita que viene Berná y se va a llevá el amol de todah lah habanerah... Lah vah a sedusí imitando el ruido del amoto! Ehto va a sel la segunda revolusión!

Anònim ha dit...

(Una gran sala al Palau Presidencial de l'Havana amb un finestral amb vistes al Malecón. En Fidel Castro, assegut a una butaca amb els peus en un tamburet, llegeix el Granma amb un rom al costat. Trencant l'harmonia dominical, sona el telèfon)

RIIIIIIING, RIIIIIIIIIIIIING, RIIIIIIIIIIING...

Fidel Castro: Aló?

Hugo Chávez: Compañero Fidel!

FC: Camarada Cháves! Como tu levantado un domingo a ehtas horah?

HC: Pues mira mi amigo, tenemos un asunto de la mas alta importansia panamericana...

FC: Cuéntame puéh, voy a prendé un habano para eccucharte mehol.

HC: Mira que disen que dos ilustres independentistas catalanes van a volar rumbo a La Habana el veintidós de disiembre próximo, y creo que les podríamos preparar un resibimiento con todos los honores porque seguro que comparten nuestra lucha por la liberasión de los pueblos del mundo oprimidos por el capitalismo ianqui.

FC: Pero ueno camarada, eso eh mucho trabaho no me amueleh, yo ahora a mis añoh ya nomáh me dedico a paseal y no ehtoy para resibimientoh...

HC: Y Raúl?

FC: Raúl eh un cantamañanah, un singer mornings mi hemmano, cuando me suttituyó no sabía ni loh prinsipioh revolusionarioh!

HC: Oye pero ten en cuenta que la chica...

FC: ...cómo la chica? Y no eran doh chicoh?

HC: Es que no me dejas acabar, Fidelito, te estaba contando que los independentistas son un chico que lo llaman Bernardino y a ella la llaman Quéral, que es un nombre indígena catalán... Tiene entre veintisinco y treinta años y fama de ser el glamour personificado!

FC: Ai ueno, eso se dise al empesá la conversasión, me voy a preocupá pel-so-nal-men-te de que no le falte de nada!

HC: Además, disen que se crió en Manrúsia, una poblasión que le yamaron así por las tendensias comunistas leninistas sosialistas e internasionalistas de sus siudadanos!

FC: Ya ehtá toh programao, fíhate: a Bennaldino le voy a ofresé una comandansia revolusionaria serquita de Guantánamo, para que nos infomme de toh loh movimientoh de los ianquis, así lo tendré en la otra punta y entretenidito, y a ella le voy a regalá una hasienda aquí en las afuerah de la Habana... Óyeme, si el Papuchi del Julito que tan amigo mío fue se lo pudo pelmití, no va a sel menoh el comandante en jefe de la revolusión, tengo que acresentá la fama de buenoh amanteh latinoh de mih compatriotah. No eh así, camarada?

HC: Claro que sí, Fidelito, pero no me la resibas en chandal hombre, has el favor... asicálate un poquito y ponte tus uniformes revolusionarios para impresionarla, estamos?

FC: Ettamoh mi hemmano, ettamoh. Grasiah po'el aviso y hasta pronto.

HC: Así me gusta oírte Fidelito. Un abraso revolusionario. Corto.

(A partir d'aquest moment, la maquinària estatal revolucionària es posa en marxa per preparar l'arribada del Bernat i la Queralt a l'illa de Cuba, on iniciaran una nova vida, ell com a Comandant Revolucionari i ella com a primera dama cubana. Pels volts de Nadal disposarem de la crònica de llur arribada a la més gran de les Antilles).

Anònim ha dit...

no se crean eso de que hubo una revolución en Cuba hace 50 años, todo fué un engaño( lo sé de buena tinta)me lo dijo el primo de Rajoy.

Anònim ha dit...

Hola parella:
Des de casa tambe anem fent la ruta amb vosaltres. Us seguim puntualment encara que no us haguem dit res fins ara.
Ens feu delir.
Quina sort de poguer aprofitar aquesta oportunitat.
Anim, endevant i sort.
Petons i abraçades dels tiets.
Joan i Cecilia.

Anònim ha dit...

ooooh mi amor no me recuerdé el sonido de moto del berná! ni del pingu!ni de la cremayerá que me pongo mala...
este blog no e naaa serioo!me gustaria saber quien empesó tooó esto!que se manifieste el culpable si tiene agayas! si son los abuelos los vamos a perdonar!

Anònim ha dit...

El negre de l'anunci de Malibú diu:
envidia me corroe!

Queralt i Bernat ha dit...

Osti, però qui sou? Ens hem fet un fart de riure amb els vostres comentaris?
(Intueixo una mà gallega darrere la peca teatral...)