dimarts, 20 de gener de 2009

Més platja i mosquits al Yucatán

Aquesta és la secció "condiments picants" d'un supermercat petit... són uns animals!

Drums Jam Session on the Tulum beach (alerta amb la gossa, l'espectadora més fidel)


...qué lucha de vida!


Bebent d'un coco acabat de collir, mmmh!


Platja a l'illa de Holbox
Després de la discretament decebedora aventura cubana, necessitàvem més que mai una tirita a l'ànima, que molt amablement ens va dispensar la costa maia mexicana. I a fe que ens hem curat!
El primer senyal de salut el vam intuir només baixar de l'avió, mentre fèiem cua a migraciones, on vam conèixer la Maytal, una noia israeliana que també venia de Cuba i que ens va proposar d'agafar un taxi entre els tres perquè ens sortís més barat. Després d'uns quants estira i arronses amb els taxistes de l'aeroport -no volien baixar del burro, els malditos!-, vam trobar-ne un disposat a dur-nos per uns cinc dòlars per cap, que és un preu prou raonable.
L'estada a Cancún va ser més que breu, perquè el dia següent vam anar-nos-en a banyar a la Isla Mujeres, un lloc paradisíac de palmeres, platges blanques i aigües turquesa... i milers de turistes. Sort que vam trobar un raconet força buit i vam estar tranquils fins al vespre.
El detall friki del dia va ser que al ferry vam trobar-nos-hi la Tània, una noia valenciana amiga d'una amiga de la Queralt -la veritat és que encara flipem quan hi pensem!
Un noi italià ens havia recomanat visitar l'illa de Holbox, a dalt de tot de la Península, així que vam fer-li cas i vam anar aviam què. La primera nit la vam passar en un càmping car i infestat de mosquits i sandflies -sí, mosques de la sorra, primera notícia- que ens van xuclar la sang tota la nit... Aquell mateix vespre, tot sopant, vam interpel·lar un jove mexicà que endrapava tacos i quesadillas al mateix xiringuito que nosaltres. Ens va explicar que ell estava allotjat en una mena de forat força brut i fosc però que pagava una misèria... Essent com érem un trio de dos catalans i una jueva, no podia ser d'altra manera i la nit següent ja dormíem a casa Don Joaquín per uns dos euros per cap. La veritat és que en Christian, el noi que va dur-nos-hi, tenia molta raó: el lloc no reunia condicions òptimes d'habitabilitat però que vols, era baratíssim!! Només calia tancar els ulls per no veure la fauna que hi habiava i dutxar-se a consciència cada matí...
A part d'això, els dies a Holbox van ser boníssims: perquè té unes platges "d'ensuenyo", perquè hi ha molt pocs turistes, perquè vam conèixer-hi gent molt trempada i perquè vam descobrir el Tuch, un xiringuito de platja, on vam passar molt bones estones.
Com que va començar a fer mal temps, però, vam haver de marxar. La següent parada va ser Tulum, en plena Riviera Maya que li diuen, on vam estar-nos-hi uns quants dies. El tema de l'allotjament va ser força complicat al principi, sort que finalment ho vam solventar i vam acabar en un càmping ple d'hamaques i de hippies a la platja mateix.
El dia abans d'abandonar Tulum vam conèixer uns nois -un madrileny i un alemany- que van venir a passar la nit al càmping. L'endemà al matí, fent el cafè de primera hora, ens van oferir de dur-nos al poble perquè ells anaven en furgoneta -una pick-up d'aquestes típiques, em sembla que també se n'hi diu ranxera- i així ens estalviàvem el taxi. Tot xerrant, els vam explicar que anàvem a Valladolid i mira, justament ells també, així que vam pujar a la caixa i al més puro estilo americano, vam fer el trajecte estirats damunt les motxilles. Arribats a Valladolid, vam anar a nedar a un Cenote, una mena de llacs subterranis d'aigües fredes i cristal·lines i quan vam sortir ens quèiem tan bé tots que vam decidir seguir junts fins a Mérida, on ells havien de tornar la furgoneta.
I aquí som ara, esperant la Maytal -de qui ens vam acomiadar fa uns quants dies i que ha d'arribar al vespre- per seguir junts el camí cap a Chiapas.

4 comentaris:

plaerdemaria ha dit...

davant d'aquestes reflexions sobre cuba tan ben fetes, només em queda una pregunta al tinter...

en berni, quan xarrupa aquells còctels amb la palleta, ho fa amb tanta passió com quan veu orxata?

us escric llarg, que aquests dies estic de marató de tesimierda...

us estim llarg, també.

de riba a riba,

mari la sarda peluda

Anònim ha dit...

QUINES FOTOS MÉS XULES! US TROBO A FALTAR. ADÉU

Hermes ha dit...

Hola Queralt i Bernat!!!
Perdoneu-me però fins que no m'heu donat el toque al feisbuc no m'he dignat a entrar al blog (quin morro).
He llegit força troços del blog ( no tot per que he tingut la genial idea de comenaçar pel l'últim post i na tirant enrere, engripat al llit, cap a la una de la matianda i em feia la pixa un lio) i que voleu que us digui...que cabrooooonsssss!!!!, és broma, quina enveja. Jo que no surto de Santpedor ni amb aigua calenta.
Veig que trobeu llocs molt macos i gent encara més macos. Sembla que quan un és lluny de casa, tot pasa a ser una mica més proper.
Bé, no m'enrollo més una abraçada ben forta. (espero no tardar tant a fer el següent comentari, je, je)

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

txurris!
Valladolid, Mèrida?òstia sabia que estaveu a l'estranger però no tan a prop!;P
Que ja us veig ja, xuplant cocos i fent de ladys per les platges!que lucha vida nens!
au,disfruteu vosaltres que podeu!
us vaig escriure un mail,mínimament llarg, a veure si em constesteu eh!que una no es de piedra, y tiene pupita nel cuore!
besots!