divendres, 15 d’agost del 2008

La veu


Podríem dir que aquests dies he estat una mica tirat per la muntanya i una mica desconnectat del mòbil. Però cada dia, un cop ho havíem fet tot, la cosa més anhelada per mi era poder parlar una estona amb la Queralt que encara és a Berlín. Em moro de ganes de veure-la però la cosa està peluda. Tot i així, avui hi he parlat... uf!! sóc tan feliç i em quedo tan tranquil després de sentir la seva veu. No sé si és la veu, el fet de sentir-la, però és la millor cosa que li pot passar a algú quan està enamorat i l'espera se li fa eterna.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

primera visita al blog!!! i primer contacte amb el civer espai desprès d'unes vacances per la gran urbe de NY!!!
ben emocionada amb aquest miss tant macu!!
aix! no hi ha res com estar enamorat!!

molts petons als dos!!! ens veiem per la FMM

m¡uk ha dit...

Berni!!!

Felicitats nanu, una mica tard però és que sóc un despistat!!!

Una abraçada =)

Queralt i Bernat ha dit...

Eli, guapa, quants dies! Com han anat les vacancetes per NY? Jo torno la setmana vinent (per Festa Major, és clar!), suposo que ens veurem, oi?
Apalins, un petonet.

Anònim ha dit...

m'agrada que la gent sigui tan sensible i que expressi amb tanta devoció aquesta passió que sentiu l'un per l'altre. Espero que per amèrica colliu els fruits de l'amor i torneu com dos perdalets al niu que venen d'emigracions temporals. La vostra veu em fa sentir a prop vostre! Una abraçada i que sigueu molt feliços!!!