diumenge, 28 de setembre del 2008

Comença la ruta cap al sud







Després d'estar-nos deu dies per Santiago i rodalies, finalment demà al matí agafarem un autobús que ens durà fins a Concepción, la segona ciutat més important de Xile, des d'on continuarem avall fins arribar als confins del món...
Tot el cap de setmana passat vam estar per la capital i el dimarts vam anar-nos-en cap a Viña del Mar a veure el Julián, un amic alemany que està estudiant allà (i fent surf i unes quantes coses més, sí). Viña del Mar és una ciutat universitària però també és la ciutat d'estiueig per excel·lència, on té una segona residència la majoria de gent rica de la capital.
Ben bé al costat de l'aristocràtica Viña, hi ha ben enganxadeta -podem corroborar-ho perquè vam fer el tram a peu!- la ciutat de Valparaíso, amb els seus cerros de colors, els seus cables elèctrics impossibles, la seva bohème i el seu ambient més mogut i heterogeni. Val a dir que va agradar-nos moltíssim, tant, que ens vam passar la tarda caminant i gaudint de les vistes al mar que hi ha des dels turons que envolten Valparaíso.
Superat el jet-lag inicial que ens impedia plantejar-nos qualsevol activitat més enllà de les deu de la nit, dimecres vam poder sortir a fer birres amb el Julián (per fi vaig treure'm de sobre el cuquet!).
L'ensurt d'aquests dies va ser amb la càmera -de cop i volta no s'encenia! El monitor deia "error de objetivo" i res més. Vam anar a un parell de botigues i no ens van poder ajudar, finalment al servei tècnic de Nikon ens van tranquil·litzar dient-nos que no era greu haver-nos oblidat la garantia a casa, perquè igualment no ens hagués cobert res. Ens van recomanar que ho deixéssim córrer, que el millor fóra comprar-se una càmera nova i a córrer. Just quan estaven a punt de convèncer-nos, la càmera va encendre's i l'objectiu, oh miracle!, va sortir del seu foradet.
Divendres teníem un compromís a Santiago, així que vam agafar de nou la motxilla i ens en vam tornar a la "capi": resulta que a Berlín vam conèixer una parella de xilens, la Daniela i el Javier, que encara no havíem tingut temps de veure. En un principi des de Valparaíso volíem continuar la ruta cap al sud, però teníem ganes de veure'ls i a més divendres el Javier celebrava el seus trenta anys en un local fent un concert amb el seu grup... no ens ho podíem perdre! La veritat és que des de divendres no hem parat de meravellar-nos de l'hospitalitat xilena: el Javier i la Daniela no només ens han presentat a tots els seus amics i família sinó que ens han acollit a casa seva, ens han passejat per Santiago i rodalies, ens han dut a fer un asado i un pastel de choclo i un terremoto (vi blanc amb gelat de pinya, sona repulsiu però és ben bo!) i ens han fet sentir com a casa.
Avui és l'última nit que passem amb ells perquè demà és dilluns i hem decidit que ens n'hem d'anar -la temptació de quedar-nos atrapats aquí és massa gran!
Així que tocarà acomiadar-se i mirar endavant, segur que hi ha un munt de coses noves que ens esperen...
Què feu vosaltres? Ja ha començat la tardor? Aquí la primavera és preciosa i aromàtica.

ps. Hem penjat un parell de fotos al revés... no ens n'havíem adonat i ara ens fa una mica de mandra girar-les, així que gireu vosaltres el coll!

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola!
Som en Jordi i l'Anna, i comencem el nostre viatge d'aquí 11 dies!
Ens podeu seguir a:
www.voltaalmon.com
Nosaltres us seguirem segur!
Una abrçada.

David Romero ha dit...

eeiiiiiiii!!! que tal guaposss!! per aqui la tardo va força be..fresqueta i al migdia caloreta..lo normal,M?alegro moltissim que vagi tant be el viatge,que segueixi aixi.Deu ni do com menjeu per allà no? berni...la panxeta.jejee i les intal.lacions electriques del nivell de Salelles! jaujauajua.Cuideu-vos molt,ok? petons!!

Unknown ha dit...

Buff, quina enveja que em feu... des del nord dels USA on fa un fred que pela i plou a bots i barrals molts record, ah i no deixeu d'escriure és un plaer llegir un bloc de viatges tant ben fet :-)

Anònim ha dit...

Guapíssims!! Aqui "la prima" que al final no es va ni presentar ni trucar de nou ni res de res de res el dia abans de la partida...en fi, m'ha agradat tant llegir els vostres comentaris del que va us passant per aqui. No ho deixéssiu de fer pas! ës com si tots viatgéssim amb vosaltres!

Un petonàs!

Olga

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

Guapos!
quin munt d'aventures esteu vivint eh? aqui tot segueix igual..amb una mica més de tristor i enveja si de cas..però una normalitat agraïda!Ha deixat de ploure i ha tornat el sol, i tot i que Rafelcofer no és ni de ras, Valparaíso, sé ben bé que estem present per algun escriptori! que foooort! encara estic esbrinant qui és el tal Elias Escrivà!
Espere notícies vostres ben aviat.
De moment un petonet al culet de mató eixe tan rebonico que teniu!
au cacau! que la casa cau!!

Queralt i Bernat ha dit...

Merci Romero!!
Com va tot? Aquí cada dia veiem una cosa nova i no tens gaire temps per pensar en tot allò que hem deixat. Però sempre es fa un foradet per pensar amb la gent de casa i que sempre s'enrecorda de nosaltres. Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Un placer recibirlos en nuestra "humilde morada"..lo pasamos muy bien y ojala conozcan todo nuestro "largo y angosto" pais.

Un abrazorsssssssssssssssssssss