dilluns, 15 de setembre del 2008

La otra

Una en mí maté:
yo no la amaba.

Era la flor llameando
del cactus de montaña;
era aridez y fuego;
nunca se refrescaba.

Piedra y cielo tenía
a pies y a espadas
y no bajaba nunca
a buscar «ojos de agua».

Donde hacía su siesta,
las hierbas se enroscaban
de aliento de su boca
y brasa de su cara.

En rápidas resinas
se endurecía su habla,
por no caer en linda
presa soltada.

Doblarse no sabía
la planta de montaña,
y al costado de ella,
yo me doblaba...

La dejé que muriese,
robándole mi entraña.
Se acabó como el águila
que no es alimentada.

Sosegó el aletazo,
se dobló, lacia,
y me cayó a la mano
su pavesa acabada...

Por ella todavía
me gimen sus hermanas,
y las gredas de fuego
al pasar me desgarran.

Cruzando yo les digo:
—Buscad por las quebradas
y haced con las arcillas
otra águila abrasada.

Si no podéis, entonces,
¡ay!, olvidadla.
Yo la maté. ¡Vosotras
también matadla!

Gabriela Mistral


(una mica d'ambientació literària sempre és d'agrair...)

6 comentaris:

cuc ha dit...

Ei, guapíssims!
Que vagi molt bé el vol, i comenceu amb bon peu l'aventura!

Sergi F.

Anònim ha dit...

Ostres! ara he entrat i he vist que en aquests moments esteu volant! :-O
una abraçada!

willy ha dit...

mare de déu.. si teniu el viatge tant clar com jo el cap després del poema, Amèrica Llatina està salvada :)
ahir em vas dir que demà emigraveu per tant avui ja sou aquí..
anirem passejant amb vosaltres ;)
slaute

plaerdemaria ha dit...

aiiiiiiiiiiiiiiii,

reputes,

que ja deveu ser per xile,

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai,

reputes!

ahir us vai tenir per un raconet del cap tot el dia, eh...

sigueu feliços i mengeu papaies!

des d'un ciber de sàsser,

a la caça i captura de la sardina sarda,

vostra,

dona maria antònia de bearn

Queralt i Bernat ha dit...

Ei Sergi! Vam passar per casa teva per dir-vos adeu pero ton pare ens va explicar que ereu fora, a sopar.
Doncs res, que vagi molt be per alla, tambe... i molta sort a Berlin!
Una abracada guapo!

Queralt i Bernat ha dit...

Ep Merce, doncs si, estavem volant i un bon fart que ens en vam fer... sort que ahir vam poder aguantar tot el dia i avui ja no tenim jet-lag. La veritat, em pensava que seria pitjor.
Com estas, tu? He vist que tambe tens un blog!