divendres, 31 d’octubre de 2008

La fi del món

Travessant l'Estret de Magallanes... quina porrrrrr!


En memòria dels executats i desapareguts durant la dictadura militar
(que no van ser pocs, per desgràcia)


Amb la Joana, la nostra troballa casserrenca


Això és un espavilat que s'amagava dins un tronc, al Seno Ottway


Si li fas un petó al dedo del indio (i no del pastor, com alguns!) et garanteixen que un dia o altre tornaràs a Punta Arenas. Nosaltres no som supersticiosos però mira, mai se sap.


Algú ens ha preguntat: què es fa quan s'arriba a la fi del món? Nosaltres encara no hi som, de moment descansem uns dies a la darrera població del continent americà, Punta Arenas, on el vent s'escampa bramulant pels carrers i -de vegades- fa una mica de por.
Bruce Chatwin, un anglès que va viatjar durant els anys setanta per aquestes terres, va escriure un llibre memorable, "Patagonia", una barreja de relat de viatge, document històric, tractat d'antropologia i anada de la bola. I diu això:

Tierra del Fuego es, pues, la tierra de Satanás, donde las llamas parpadean como luciérnagas en las noches de verano y donde, en los círculos cada vez más estrechos del Infierno, el hielo aprisiona las formas de los traidores como pajas en el vidrio.

[Bruce Chatwin: Patagonia. Ed. Norma, 2006]



13 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, Queralt!! Porto una estona xafardejant pel blog...quina enveja sana que feu! Apa, petons i bon viatge!!!

Eduard del Castillo Velasco ha dit...

A veure, a mi m'esteu embolicant... Primer a Santiago menjant no sé quines coses totalment allunyades de la secular tradició culinària galaica, i ara que si sou a la fi del món en un poble que es diu Punta Arenas. No sé quin mapa dueu. Després de Santiago en direcció a la fi del món trobes Negreira, Santa Comba, Zas, Vimianzo, Dumbría, Cee, Corcubión i, finalment, la fi del món: Fisterra, com el seu nom indica.

De debò que no ho entenc. Doña Quéral, Bern Battuta, a veure si sou una mica més rigorosos a l'hora de posar noms i us deixeu de menjars estranys i de concerts de modernillos i feu un lacón com deu mana, o un caldet... Bé, el dia 8 arribo a Santiago, jo, si us ve de gust fer unes tapetes ja m'ho dieu.

Au, salut i rigor geogràfic, siusplau.

Eduard

Unknown ha dit...

Hola Reis!!!

Molt bé, no?? Ostres que guay l'expedició per muntanya!!! buff!!!
Aquí ja fa uns dies que tb ha arribat la rasca,... juntament amb les castanyes, els panellets,... mmm que bó!!! I tb la Mediterrània,... quina festeta!!!
Moltes petons!! hastaviat!!!

Anònim ha dit...

Pixurris!som l'olga,el marc i la neus.Hem vingut a vilafranca a veure el marquitus que l'han operat del manisc -la meva pròxima operació-. Li hem portat rosquilles de l'abuela jeje!
Com esteu? vaya fotos més impactants!ens alegrem que esteu tan bé us enviem un grapat de besos i una forta abraçada de part dels tres!
ese maikel ahí ahí!

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

hòstia quina por no' aquest Bruce lee segur que havia mastegat alguna brossa d'aquelles verinoses, perquè si és tal i com ho relata, me estoy haciendo caquita en las bragas!i entre això i que esteu cap per avall, degueu portar un marejol de tres parells de collons.
"ma que sou atrevits"!aneu en cuidaet per l'amor de déu i feu moltes moltes fotos que això és memorable!
besets des de l'altre confí del món!

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

Per cert Don Éduard, el món s'acaba on u li posa la frontera.
au, convida'm a un lacón i a un pulpito ben torrat, que ací hi ha polps però van amb texans i cubates de burret a la mà!
visca la mare de déu en Agres!

Anònim ha dit...

Hola waposss!! Som la Izaskun i la neuetes indagant per el vostre blog... pensàvem en venir-vos a veure demà al matí que el tenim lliure però Mr.Google maps diu que és impossible calcular la ruta desde Santpedor!!!!! Vaya merda tecnologia...Tampoc estem tant lluny no????
Molts petons i una forta abraçada!

Anònim ha dit...

Hola a tothom! Moltes gràcies per seguir-nos i per deixar comentaris, ens fa molta il·lusió!
Esperem poder tornar a penjar alguna cosa ben aviat, de moment ens n'anem a veure balenes i lleons marins a la Península Valdés.
Petons i pessics al cul, guapus!

Anònim ha dit...

Uff!!
Finalment m'he posat al dia!!
Ja he arribat al vostre últim escrit.
Com ha anat això de la fi del món??
I les balenes? Ens n'heu d'ensenyar alguna foto (i si pot ser, feta per vosaltres, sense trampes, eh!!)
Un petonàs i molts records dels Farfolles

Eduard del Castillo Velasco ha dit...

Mari, tens un polp pagaet i un lacon amb grelos, que ja ho diuen per allà... el polp i els lacons, pa les ocasions!

Visca la Mare de Déu d'Agres, i sant Blai en Bocairent!

Anònim ha dit...

Hola nois,

Per fi sabem com fer-ho per escriure al bloc!

Portem temps llegint-lo i és impressionant, els trajectes, els paissatges, el menjar, vosaltres dos...

Bé, aquí us anyorem molt i desitgem que seguiu passant-ho d'allò més bé!

Un petonarro per tots dos.

Familia Sierra Narbona

Anònim ha dit...

Per on pareu??
Va, deixeu la mandra... fa dies que ho teniu una mica mort això.
Un petonàs farfolla!!

Unknown ha dit...

em moro d'envejaaaaaaaaaaaaaaa :)

ja explicareu què tal l'experiència d'estar a la fi del mon, altrament di el putu cul de mon. a partir d'aquí només queda pujar.... es com si ja haguessieu aconseguit una de les fites del viatge, no? com us sentiu? com és?

una abraçada molt forta parella :)

teresa

P.D: balenes? pero es que no heu tigut prou amb els cercles raros aquest que hi ha a la fi el mon? ai, ai, ai....