dilluns, 13 d’octubre de 2008

Valdivia de cine









Després del nostre pas per Temuco la nostra idea de ciutat xilena es va deteriorar molt. També va influir en els ànims el dia que vam decidir anar a Valdivia. No podíem treure'ns del cap el mal record de Temuco. Però només arribar aquest mal rotllo es va dissoldre; Valdivia és una ciutat molt maca rodejada per dos rius gegants. No sabíem per què, però s'hi respirava un ambient distès. Però el millor encara estava per venir i vam al·lucinar quan vam saber que era el festival de cinema de Valdivia. Però primer calia anar buscar un hostel. Vam escollir-ne un que la guia el deixava molt bé i, a més a més, el preu era bo. En arribar-hi ens van dir que havien canviat de lloc: ara era al centre i nosaltres érem a l'altra punta de la ciutat. Vam arribar al Hostel Aires Buenos i, només entrar, ja vem poder copsar que era diferent. Tots els detalls formaven un conjut molt càlid i molt acollidor. Els que portaven el hostel eren un dona, un noi argentí i, pel que vem deduir, la seva parella. Al vespre vam anar al festival de cinema. Vam escollir un documental de la Yanara Guayasamín titulat "Cuba, el valor de una utopía". Va estar molt bé, molt positiu. L'únic problema va ser el fred que feia a l'auditori de la Universitat.
El dia següent vam agafar una micro en direcció a Niebla, un petit poblet que es troba a la desembocadura del riu Valdivia i de dos més que no recordem el nom. Primer però, vam visitar un mercat que hi havia al moll ple de paradetes de peix i verdura. Darrera les paradetes hi havia el riu ple de lleons marins i moltes d'altres espècies. A Niebla hi ha dues illes que es visiten amb una barca que t'hi porta. A Corral, una de les illes, vam visitar una fortificació espanyola mig en runes i també vem fotre'ns una farra de peix fresc boníssim. En tornar al hostel vam descarregar les fotos de la càmera a l'ordinador que hi havia allà. El problema era que era super lent i es penjava de tant en tant. Un dels del hostel ens va oferir el seu portàtil. Vam posar-hi el pen drive (netejat prèviament amb l'antivirus) i de cop es va parar. No sabem què va passar però segurament li vam posar un virus a l'ordinador. Ell no va dir res però des d'aquí li demanem disculpes.
El dia següent vem posar-nos de camí a Osorno per anar a Entre Lagos. Moltes coses ens esperàven allà...

CONTINUARÀ...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com que encara no n'hi ha cap, en deixo un... ENDAVANT!!