Ens havíem quedat en aquella ciutat tan infame de cuyo nombre no queremos acordarnos, oi? Per sort, sortir d'allà va ser relativament fàcil. Encara una mica indecisos i amb por de trobar-nos amb coses semblants, vam agafar un bus cap a Pucón, un llogarret enclotat amb vistes al volcà Villarrica, a més de la capital xilena dels esports d'aventura.
Només baixar de l'autobús se'ns va acostar una dona i ens va demanar si buscàvem allotjament (sí, però acabem d'arribar) i ràpidament ens va oferir casa la seva cosina, la Janet (solo cinco mil pesos, les va a gustar mucho). I de fet vam tenir una sort increïble: per un preu irrisori -sobretot comparat amb els que vam veure pel poble, que és molt turístic- vam llogar no una habitació sinó tota una caseta per a nosaltres sols. Després de fer una ronda de reconeixement pel poble i comprar quatre coses al súper, vam valorar les diferents opcions i vam decidir no pujar al volcà: ens demanaven una morterada per poc més d'una hora d'ascensió (la resta es feia amb telecadira) i ens venia molt de gust fer una volta pel Parc Nacional Huerqueue. I la vam encertar.
Com que teníem un "casa nostra" per primer cop des de feia temps, vam fer-nos un soparet ben bo regat amb un vinet xilè i vam anar a dormir relativament d'hora per estar descansats.
L'endemà vam llevar-nos a les 7 perquè si es vol anar per lliure al parc s'ha d'agafar una "micro" ben d'hora. Després d'una hora de viatge per camins plens de revolts i de si caic no caic vam arribar i vam fer el sender de Los Lagos, un trekking molt ben equipat i amb unes vistes impressionants que voreja l'enorme Lago Caburgua fins arribar al Lago Verde i el Lago Toro.
Al vespre vam tornar rendits a Pucón i vam descobrir que teníem companyia a la cabana: dos nois bascos que es dedicaven a fer esquí de muntanya per diferents volcans de Xile durant un temps. Aquell vespre vam sopar junts i vam estar xerrant fins tardet.
L'endemà volíem anar a caminar cap a una altra banda però les excursions per lliure són molt limitades a Pucón i hom acaba sempre en mans de les companyes d'esports d'aventura. Com que a nosaltres no ens venia de gust, vam agafar un bus cap a Concepción.
Les fotos: 1. Platja de sorra volcànica a Pucón, 2., 3., i 4. Parc Nacional Huerquehue.
4 comentaris:
ei!Berni estàs molt guapo tio! et veig envoltat de natura i tinc la sensació que et sents com a casa, en llibertat i salvatge!si és que estàs fet un fiera!
i la meua Qüeri, com sempre divine, posant per les branques dels parcs naturals,que ja és això el que transmeten, naturalitat.
El savoir faire elevat al trekking, sense perdre un aura de ladys..
m'heu d'ensenyar tantes coses d'aquest viatge!
somie sovint amb vosaltres..
no Bernat, cari, no és un somni d'aquells...jeje
hola cariñitos!!
he de dir-vos que estau de polvo i mig a les fotos!! vaya par de modelos!! besos i continuau disfrutant!!
Eiii!
Que no se m'ha publicat el missatge?
Doncs ara hi tornaré.
Hi torno:
Després d'un munt de dies de no passejar-me pel vostre blog, he decidit començar des del principi del viatge perquè ja anava ben perduda. Veig que us ho passeu bé (tot i algun petit ensurt), que us cuideu, us alimenteu (els pares i avis no cal que pateixin!) i està molt bé que ens ho pogueu explicar perquè així és com si nosaltres també viatgéssim una mica.
Per cert, molt xulo aquest Parc: muntanya, neu, llacs... Mmmm!
Però nosaltres, aquí, també ja hem començat a veure neu. Després de força dies de pluja i nevades a la muntanya, dilluns dia 3 ja vam poder fer una bona passejada pel Port del Comte ben nevadet... Ens ho vam passar bé, sobretot l'Aina i el Bernat.
Una abraçada i segueixo amb el viatge que, com podeu veure, porto una mica endarrerit.
Publica un comentari a l'entrada