divendres, 17 d’octubre de 2008

Puerto Varas, Couch Surfing i Queen

Un moment de l'actuació estel·lar dels Queens argentins

La farra (de primer pla al fons): eriçons de mar, locos con palta, potes de cranc de veritat.


Xai patagònic que va dur un amic i choros (musclos gegants)


Machas a la parmesana


Vigilant la parrilla


L'experiència a Puerto Varas va ser magnífica de debò. Resulta que a través de Couch Surfing ens havíem posat en contacte amb una noia que vivia allà per allotjar-nos a casa seva, però com que vam marxar cap a Ensenada, al final vam deixar-ho córrer. Quan vam tornar a ser a la ciutat vam trucar-la per provar sort i voilà, ens va dir que sí, ens va donar l'adreça i al cap de poc érem a casa seva i la coneixíem a ella, la Florencia, i al seu company, el Paul, dues persones encantadores que ens van tractar de primera i ens van fer sentir com a casa durant tot el cap de setmana. Esperem que algun dia ens tornin la visita!
Després d'una cervesa inicial de presentació, ens van dir que ens preparéssim, que els veïns feien una festa i un asado i no sé què i ens n'hi anàvem de seguida. Una mica sobtats, vam demanar-los si no els faria res que hi portessin gent, però quan vam ser allà tots els els dubtes se'ns van esvair: només arribar, ens van donar conversa i birra, molta birra. Vam estar unes dues hores rostint un pollastre i un gall d'indi en un pal, mentrestant no vam parar de privar, és clar, i quan ja dúiem un bon pedal, au! a dinar! Eren quarts de sis de la tarda.
Després de dinar va començar les rondes de piscola, que van ser força fulminants. Entre tanta conversa i tanta piscola van fer-se les vuit del vespre. Algú va comentar que aquella nit, a Puerto Montt, hi havia un concert de Dios Salve a la Reina, un grup argentí que fa versions de Queen. Un altre va comentar que ell, justament, era l'advocat del local on tocaven i que podia aconseguir entrades. I res, al cap d'una hora sèiem a la zona VIP de l'Arena de Puerto Montt i seguíem fent piscoles mentre corejàvem els hits de Queen. Quina gran nit!
(Ah, després del concert el grup va pujar allà on érem i vam flipar de com s'assembla el cantant al Freddie Mercury!).
L'endemà vam llevar-nos tard, un pèl ressacosos i amb molta gana, així que vam anar a comprar tones de marisc al mercat d'Angelmó, que és impressionant, i vam fer un dinar-berenar-sopar-ressopó que va durar tot el dia i que recordarem durant molt de temps. Més amunt teniu unes quantes fotos que il·lustren la farra memorable que ens vam fotre... encara ens ve la salivera quan hi pensem!



Des d'aquí tornem a agrair a la Flor i en Paul tanta hospitalitat i tanta experiència gastronòmica!

13 comentaris:

Montse ha dit...

Ei nois!!! Quina enveja!! Quines farres!!! Germanet, no vols dir que estàs més frondós? Petons!

David Romero ha dit...

oleeee!! jajaja ei parella,,,a que heu anat a les ameriques? s fotreus unes farres que no vegis!!! m'alegro moltissim estigueu tant bé.Una abraçada des dels PPCC!!

Anònim ha dit...

xurris! que guapus que esteuuuu!feia dies que no visitava la pàgina sap greu...però us veig divinos de la muerte!perquè no truqueu un dia?tinc ganes de sentir-vos que ja fa més d'un mes...vosaltres digueu-me el dia i l'hora i sinó curro estaré a casa!muaaaaaaaaaa

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

ara sí que ja no hi ha cap dubte que hem de deixar de patir des d'ací per vosaltres, que pa'tir el que li pegaren a Kennedy!
tot el país en crisi i vosaltres jalant i privant amb la high society xilena! ole ole!
ja sabeu que m'haguera encantat anar al concert de viva la reina-queen i veure al Freddy passant l'aspiradora i cantant "I wat to break free"!
m'alegre moltíssim que estigueu tan sanots i tan ben cuidats, l'única cosa que em sap mal és que després d'aquest viatge gastronómic que us esteu parint, els pastissets de la mare seran un ximples aperitius de segona regional!jajajaja
besets passats per aigua,molta aigua!

Anònim ha dit...

Ei...Hola!!!
Que fa moooooolts dies que no entrava al blog, però veig que ja podeu anar solets pel món...
Que us sabeu cuidar la mar de bé!
Potser massa i tot, eh!? Que amb aquestes farres haureu de fer molt exercici per recuperar la línea.
Un petonet de la vessina.

Anònim ha dit...

ieeeeeeeee, som el Marc, la Lorena i la Neus!!! uvui és el meu anversari(marc) i res la guarri de la neus i la lorena han vingut al pis a fer-me una sorpresa!!! k fuerte!! pos na ara la Neus ens acava d'ensenyar el Blog...kina enveja mamones!! pos ara sabent-ho ja anire fent alguna miadeta de tant en tant..m'alegru k el viatge estigu isent tant wapo!! un petonaaaas de part de tots 3!! muaaaaaaaaaaaa

Unknown ha dit...

bandarres!!! aqua punt de patir el corralito i vosaltes de farra! ( clar que a mi, que els banca quebrin...quasi que em va bé..total, només tinc que numeros vermells).

ja veig que el viatge us prova..me n'alegro parella!!!! by the way: qrealt, has llegit el mail? san francisco is on my mind....jejejejej

beses a tuti plen desde bcn city, sobrevivint a la crisi

Cal Quinze ha dit...

Mare meva! Quina bona pinta aquest menjar! Quines farres que us foteu! (en els dos sentits de la paraula!)

LAIA ANDREU ha dit...

hola guapetons!!
ja fa dies que vaig llegint les vostres peripècies, però encara no m'havia decidit a escriure...
veig q tot us va estupendu, me'n alegro molt!!!
Us seguiré llegint!
Una abraçada!!
Laia ANdreu

Anònim ha dit...

me muero de ganas de saltar al escenario y cantarme radio ga ga con un asado recien comido! (tot a ritme de sombra aqui i sombra alla dels mecao!!) que be que estigueu tan be, tan units, tan enamorats... escolteu, s'ha posat amb contacte amb mi l'anna, l'amiga de buenos aires per vere si heu passat per alla o no, jo l'hi he dit que us posaria amb contacte amb ell atraves de la noa arma o eina social que esta mes de moda que mai a la cat central, el... FACEBOOOOOOOOOOOOKKKKKK!!!!! Petonets! I envieu coses! I Porteu souvenirs i feu moltes amigues (ejm.. queralt, no es per el bernat nomes el comentari.. ejemm....!!) Petons!

Anònim ha dit...

eiiii actualitzeu una mica que no sabem res de vosaltres!on esteu?com esteu?muaaaaa

CRISTINA ha dit...

Ei Bernaaaat , soc la Cristina de Salelles, quina ilusió poder veure el blog, m' ho va dir el Jimmy. el dia de la despedida tenia un altre compromís i no vaig poder venir, aprofiteu a tope, quina enveja! un petonàs!!!!

Anònim ha dit...

QUERALT! ME GANE LA BECA....ME VOY A ESPAÑA!!!!