dilluns, 6 d’octubre de 2008

Temuco infame





Entre una cosa i l'altra, ara feia dies que no escrivíem: tranquils i tranquil·les, que de seguida us posem al dia! Com vam explicar en el darrer post, després de Santiago vam anar a Concepción, la segona ciutat més gran del país i un important centre universitari però poca cosa més, així que per no avorrir-nos vam haver de sortir a voltar una mica. L'endemà d'haver-nos instal·lat a casa de doña Digna -una velleta encantadora i personatge mític que mereixeria un capítol a part- vam anar fins a Talcahuano, a veure el Parque Tumbes. El "parque" en qüestió va resultar ser una extensió de vint hectàrees de vegetació que arribava fins al mar... preciós de debò. Després de flipar-nos una estona amb tanta natura junta (és que encara no havíem sortit dels centres urbans!) vam fer una excursioneta fins a les roques que va valer molt la pena, les fotos parlen per si soles.
L'endemà ens en vam anar a la Costa del Carbón, concretament a la localitat de Lota, un antic centre miner que ha sabut reconvertir les mines de carbó abandonades en un atractiu turístic. La visita que vam fer al Chiflón del Diablo va ser realment interessant. Primer t'equipen amb un casc i un frontal dels antics, dels que duen la bateria enganxada a un cinturó i el cinturó lligat a la cintura, tot seguit et fan baixar a la mina dins una mena de gàbies i, un cop ets a 40m sota el mar, comença la ruta, que recorre galeries laberíntiques mentre el guia proporciona dades i explica les dures condicions de vida dels miners d'aleshores (només us diem que l'esperança de vida rondava els 45-50 anys). Evidentment, no van faltar les anècdotes, com ara l'origen del nom de la mina: el nom en català seria "la bufada del dimoni" perquè l'obertura natural que tenia per un cantó deixava passar l'aire xiulant i perquè un dia, perforant una galeria, van produir-se unes explosions de gas i els miners van pensar-se que era el diable, que els advertia.
Quan vam considerar que ja havíem vist tot el que havíem de veure, vam decidir continuar cap al sud... i vam cometre el terrible error d'aturar-nos a Temuco, ciutat grisa i mediocre com cap d'altra n'hem vista. Per acabar-ho d'adobar, vam anar a parar en un hostal força destartalat on feia un fred que pelava, brrrr! No cal dir que l'endemà al matí, després d'un esmorzar que vam haver de negociar amb la mestressa -tenia una tela, la dona- vam tocar el dos ràpidament.
Per cert, hem tingut un petit incident amb les fotografies i se'ns n'han esborrat algunes, és per això que no podem penjar les més impressionants: us deixem amb la chorrillana que vam menjar la primera nit a Concepción (muntanya de patates fregides coronada per muntanya de ceba, ou i vedella) i les imatges del parc que hem pogut salvar.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

txurris...
que bé que estigueu tan preciosos...
ai quina enveja que feu, i us he de dir que el més txatxi del que expliqueu són els noms dels llocs!
endavant pareja,
volem més info de les amèriques...
un petonet,
lairenequediutxatxi

Unknown ha dit...

Hola parelleta, sóc la Quatre!
M'han fet arribar el vostre blog, i m'encanta seguir-vos, feu que també viatgi una miqueta (que m'en moro de ganes!)...i res, dir-vos que us aniré seguint i que de tant en tant...quatre ratlles!
Ah, per cert, no sé exactament els plans que teniu, però si aneu a Baires, tinc un col·lega allà que estarà encantat de trobar catalans!(és argentí, però...es diu Pallerols de segon cognom!)
Un petó, molta sort i salut!

Anònim ha dit...

iep lovers!vaya farres us foteu n?i que guapos que esteu!bonic parc però comparat amb salelles..na de nà!us envio mlts petons i abraçades dels avis, tiets, amics,..us estimo molt!

Maria Alcaraz i Frasquet ha dit...

Txurris! però què guapos esteu! i tu Qüeri, per no portar a sobre el lote de vera lady, estàs estupenda nena! que menges allà que t'ha crescut tant el monyo!?
M'imagine Tamuco infame superant a Messina infame?déu meu...

Per cert, podeu treure la conya aquesta de posar la verificació de paraules que és una mica conyàs? Aneu a configuració, enviament de missatges i li digueu pim pam fuera,estamos? pa xulita..mi rajita!

plaerdemaria ha dit...

que morenos, que guapos, que txatxi, quantes patates fregides:

no te digo ná

(ai ai que m'acabo de parir un bol de cereals amb llet de soja i he enyorat en berni)

petons a tots dos, preciosos!

lafillaproblemàtica

Unknown ha dit...

Hola guapos!!!

Q tal? ja veig les farres que us foteu!!! Ostres tu!!!
Per aquí tot bé,.... alguns canvis,... jo me'n torno a viure al nostre estimat poble,.... al piset de l'anna i el joan!! tota una nova vidilla sola!!! Us continuaré informant!!!
Molts petons! i una abraçada enorme!!!

Queralt i Bernat ha dit...

Maria: quina sort que pots menjar llet de soja amb cereals! Aqui hi ha cereals pero de soja, nanai... (per si no ho havíem dit mai, els teclats tenen els accents on els surt de la pera o, directament, no en tenen).
Annaquatre: Ep, doncs sí, tenim pensat deixar-nos caure per Argentina! Si vols enviar-nos el contacte d'en Pallerols estarem molt contents... merci per llegir-nos!
Mari: la gracia di essere una vera Lady és poder-ho ser en circumstancies adverses, i aquí estic superant unes proves duríssimes!
Irene, Neus, Eli: guapes, moltes gracies per anar llegint i escrivint, prometem ronda d'e-mails ben aviat amb detalls i cotilleos!!

David Romero ha dit...

cotilleooss??? volem saber si serem tiets d'un nen americà!! jajajaaj una abraçada!

pd:jo si que tinc accents...encara que en deixo de posar alguns.petons.

Anònim ha dit...

Hola queralona i bernat som els avis, el josep i la maria, us estem escribint des dels ordinadors del club sant jordi. Estem molt contents que estigueu contents vosaltres!Pensem molt amb vosaltres i us enviem moooolts petons i abraçades!
(ei sóc la neus i tinc els avis aquí però això de l'ordinador se'ls hi fea una mica complicat però els hi he ensenyat la pàgina amb fotos del què feu i ara m'han anat dictant el què volien dir-vos!)
La iaia diu que el dia 1 fa els panellets sinó sou aquí no els tastareu jejeje!
us estimo molt!

Anònim ha dit...

Ei avis! Quina il·lusió que us mireu el blog de tant en tant, així esteu al dia de les nostres aventures per les Amèriques... iaia, ja veus que anem ben alimentats i fem cara de salut, oi?
Apalins, que vagi molt bé la castanyada i si sobra algun panellet ja sabeu... cap a Xile dins una capseta!
Mil petons i abraçades,
queralt.

ps. Records del Bernat.

Unknown ha dit...

Temuco, un nom per recodar... si aneu mai a Vietnam recordeu My Tho, perquè diria que són ciutats cosines germanes. Records!

Toni ha dit...

Hola Queralt!
Et desitjem un Bon Nadal. Avui, aquesta nit vindra la Teresa a casa, i aquest any et trobarem a faltar ja que no podras fer el cafè a casa nostre, per aixó el Toni ,la Isabel, el Guillem y el Roger et desitjem un Bon Nadal desde Santpedor! que disfrutis d'aquesta experiencia inolvidable! Suposo que també trobaras a faltar la Tanca , que per cert celebren els 20 anys!

Molta sort ! I esperem veuren's aviat!!!

Roger