Entre Lagos i esmorzars

Bé, doncs la cosa continua així: sortim de Valdivia un altre cop allunyant-nos de les ciutats i anem a parar al poble d'Entre Lagos que, com deixa intuir el seu nom, té un emplaçament tirant a idíl·lic. La Lonely Planet recomanava ferventment allotjar-se a l'Hospedaje Panorama, però quan vam arribar-hi es veu que la mestressa era fora i no havia de tornar fins a la tarda. Davant d'aquesta frustració inicial, vam rumiar-nos-ho zero coma un segons i vam decidir deixar -una mica a contracor- les motxilles al porxo i tornar més tard.
Desocupats fins al vespre com estàvem, vam agafar una micro fins a Aguas Calientes, just on comença el Parc Nacional Puyehue, per anar a unes termes. La instal·lació en qüestió era més aviat modestíssima (una piscina cutrilla) però molt ben ubicada (al costat del riu, envoltada de bosc), a més, la tarda en remull ens va anar molt bé per relaxar-nos d'aquest estrès crònic que patim des que vam començar el viatge... i sinó, repasseu les fotos: mireu quines ulleres, quina mala cara que fem! Ah, les termes també van servir-nos per conèixer un pintoresc grup de tres sennyores de Santiago que havien deixat els marits currant a la capital i havien vingut a relaxar-se, com nosaltres, al remot Entre Lagos.
Quan vam arribar, la mestressa ens va ensenyar on dormiríem: en principi es pagaven 7000 pesos per una habitació compartida, però com que no hi havia ningú més, ens va tocar una senyora habitació amb llit de matrimoni i bany privat pel mateix preu... apali! La sorpresa en majúscules, però, ens la vam endur l'endemà al matí quan, només despertar-nos, sentim la dona trastejant per la terrassa... ens havia preparat l'esmorzar allà! I no un esmorzar qualsevol, no: els panets, la confitura i els pastissos els havia fet ella, la resta no sabem qui l'havia feta però està clar que s'ho havia currat. Ens vam fotre un senyor esmorzar davant el llac Puyehue, amb el solet del matí... mmmm, qué rico, quina manera de començar el dia!
Després de la farra matinal, vam anar de nou cap a Aguas Calientes, a caminar una mica. Quan vam anar a informar-nos a la CONAF, però, el guardabosc ens va avisar que no netejaven el camí des de feia molt de temps. Amb l'esperit intrèpid que ens caracteritza, li vam dir no se preocupe, iremos a la aventura i vam agafar el camí cap al Lago Bertín. No feia ni una hora que caminàvem que ja ens estàvem cagant en el camí, en el Bertín Osborne i en la mare que havia parit la mena de bambú aquell que ens barrava el pas constantment... tot i així, no vam rendir-nos i al cap d'un parell d'hores vam arribar al llac en qüestió, que tampoc era per tirar coets. Com que feia fresqueta, vam fer un parell d'ohquemacos, un parell de fotos i au, cap avall.
L'endemà vam tornar a fer un esmorzar de cine i llavors sí, vam marxar d'Entre Lagos per seguir el nostre camí cap al sud.

ps. Ai, que portem molts dies dient-ho i no ho hem explicat: les "micros" són microbusos que fan o bé recorreguts urbans o bé interurbans però de curta distància. Au, ja està.
ps2. Un altre aclariment: la CONAF és la Corporación Nacional Forestal i es cuida dels Parcs Naturals i companyia.